jueves, 11 de noviembre de 2010

INFORMACIÓ GENERAL


Una opció diferent per a bebès i nens de 0 a 3 anys.

Can Rareta, Espai de Lliure Aprenentatge, és una alternativa a les guarderies tradicionals i a l'assistent a casa, basada en el que a Europa i a algunes zones d'Espanya es coneix com a "mares de dia". Els bebès/nens realitzen en un entorn casolà totes les habilitats que puguin anar desenvolupant i es relacionen amb altres nens. La funció de Can Rareta és crear una segona llar per als bebès de manera que puguin descobrir les seves capacitats en un entorn conegut i estimulant.

Em dic Sandra Vericat, tinc 41 anys, sóc llicenciada en Filosofia i Ciències de l'Educació i Educadora Social. He realitzat diversos estudis i feines relacionades amb l'educació que s'han concretat en la creació d'una llar on els bebès i nens puguin descobrir el món d'una forma relaxada i amable.



Can Rareta està situada en una finca agrícola en actiu en el municipi de Santa Eulària des Riu i això ens permet gaudir d'un entorn natural que varia en el transcurs de l'any.



La casa està preparada per acollir els nens, hi ha mesures de seguretat, coses que es poden fer, coses que no es poden fer (sens dubte no perilloses) i diversos materials estructurats i no estructurats amb els quals els nens poden experimentar i que es troben al seu abast.

A Can Rareta vivim el Pep, jo, la nostra gossa Milana i els gats Miso i Mut.

En aquest ambient casolà els nens aprenen a menjar, rentar-se les mans, les dents, asseure's a taula, usar coberts, tovallons, portar el plat o el vas a la cuina quan han acabat...



L'activitat principal a l’Espai de Lliure Aprenentatge (ELA) és ES PASSEIG. Aquesta activitat els permet experimentar amb el seu cos i avançar en el control dels seus moviments. El passeig es realitza segons les capacitats del bebè/nen. Quan són molt petits van penjats en una motxilla i segons creixen incorporem cotxets, tricicles i, sens dubte, els propis peus. Pugem camins, baixem monticles de sorra, escales, trepitgem diferents ferms: grava, terra seca, terra molla, arena… tot això propicia el seu desenvolupament físic i intel·lectual de la manera més natural.



Tots els dies passegem per la finca, així vivim els canvis d'estació, la sembra dels horts, la floració dels arbres fruiters, la recollida dels fruits... tot un univers d'olors, formes, textures...



També hi ha un corral amb gallines, coloms, cabres i un porquet que els nens aprenen a tractar i alimentar.



Els pocs dies que plou a l'illa els dediquem a les activitats d'interior que practiquem també cada dia mentre es fa el dinar: escoltar música, dibuixar, tombar-se a jugar, cuinar a la cuineta, mirar contes, usar les joguines tradicionals, simular les tasques de la casa...

També hi ha una activitat diària que es diu EL BAGUL. Al bagul cada dia apareix un material diferent per jugar, hi pot haver instruments musicals, gorres variades, mocadors de colors, un joc de construcció... Segons veig com responen els nens el material va variant perquè s'ajusti el més possible al seu interès en aquella etapa de la seva vida.


El fet de tenir un màxim de 3 o 4 personetes permet observar-les atentament i respectar les seves evolucions individuals no forçant aprenentatges o desaprofitant ocasions quan el nen està preparat per a un nou pas endavant.


Al jardí situat en la part de darrere hi ha un hort que els nens aprenen a respectar i cuidar. Sempre que és possible el menjar es fa amb productes de l'hort i fruits dels arbres de la finca. Els menús alternen carn, peix i ous acompanyats de verdures, pasta, arròs i llegums.

A Can Rareta, els horaris són flexibles, existeix la possibilitat de portar al bebè/nen fora de l'horari habitual en cas de necessitat familiar, els germans més grans hi són benvinguts quan els pares ho considerin oportú (per exemple si les vacances escolars no coincideixen amb les dels pares.

Espero que aquesta opció us sembli interessant, per a qualsevol consulta sóc a la vostra disposició a: canrareta@gmail.com i al telèfon 649 135 739.

No hay comentarios:

Publicar un comentario